Reflexions caniculars
La meva àvia (que no es deia Neus com la d’en Vall Clara) solia aconsellar quan venia al cas: “Dels capellans, fixa’t en el que diuen, però no miris el que fan.” Ella ho deia sempre referint-se a l’estament clerical. Jo penso que la dita és perfectament aplicable al món dels polítics, però capgirada: “Dels polítics no t’escoltis el que diuen, però fixa’t bé en el que fan.”
En tot cas, ni un consell ni l’altre té predicament entre els ciutadans. Quan arriba l’hora de triar, quan van a votar, els mou més l’instint que el raonament. Molts acaben donant el seu vot als mateixos de sempre, volent creure que han corregit els seus hàbits corruptes, renegat de les mentides reiterades, dels eslògans buits, dels insults. És el que prometen com sempre, perquè tenen ben estudiat i saben prou bé què volem sentir, què esperem que ens diguin.
Algun cop, el ciutadà es revolta i diu prou. Llavors decideix no anar a votar, cosa que afavoreix clarament els grans partits que tenen una “quota de mercat” assegurada. O vota desesperat algun dels extrems: el dret o l’esquerra, seguint la tendència general. Ara mateix els vots dissidents estan anant cap a la dreta, a l’Argentina, a França, a Espanya, a Ripoll... Arreu. Deixant de banda les meves preferències personals, que ara no venen al cas, un govern extremista, del color que sigui, pot ser tan eficient com qualsevol dels que es proclamen de centre. El que cal és que ho faci bé, que sigui honest, que pensi en els ciutadans, que tingui un projecte a llarg termini ben explicat i s’hi cenyeixi, que sàpiga rectificar quan s’equivoqui. Naturalment que això exigeix tenir al govern persones expertes, entesos en la matèria que els encomanen (i no els amics, els buròcrates del partit, els companys fidels).
Estic demanant una utopia, ja me n’adono. Un somni. Però alguna cosa s’hauria de fer. No pot ser que ens regeixi gent que des del primer dia de mandat ja està pensant com guanyar les pròximes eleccions. I saber que estan pràcticament obligats a fer-ho, perquè fer grans projectes a llarg termini no dona vots, i sense vots no es poden realitzar els projectes, per bons que siguin.