L’APUNT
No em canviïs de llengua
Fer cua en una botiga i que el comerciant parli català a la persona que hi ha davant. Quan arriba el meu torn, el dependent em canvia la llengua. Aquesta és una situació que visc cada dos per tres. La mania de dirigir-se a algú en castellà pensant d’entrada que no entén el català o no el sap parlar. Per què? Pel color de pell? Perquè sembla estranger? Perquè la majoria de gent no parla català? I al pati de l’escola, què? I entre els adolescents? I a la justícia? El castellà ho inunda tot. Poder parlar català al Congrés o al Parlament Europeu és una fita esperada i un gran pas, però el problema seguirà en el nostre dia a dia. Al supermercat, en uns grans magatzems, quan truques a la companyia de telèfon, al CAP, a la sortida de l’escola, en un restaurant, al cinema. Una lluita diària i necessària.