Dues bocamolles

Juguen per perdre? No en saben més i se’ls ha colat? És una jugada comunicacional mestra que els mortals no captem? Els han fet la jugada del cordill i les han enganxat per la poteta? Són dues bocamolles? Sembla que la Nogueras és més per pocs reflexos i que la Borràs és més per bocamolla. Però temo que tant li fa o li fa tant, que deia la cançó. Quan els falciots se’n van, el sol es queda plorant. Des de dissabte, per una brillant resposta de Míriam Nogueras (potser una picada d’ham llançat amb molta traça), que hi ha un debat que va de si s’ha d’amnistiar Laura Borràs o no, que ja és gros i lamentable. Era senzill recordar la definició d’amnistia. No va mai de noms concrets. De noms concrets hi van els indults, i el temps dels indults són temps passats. Però no va tirar de diccionari i va voler marcar territori i va dir que sí, que una llei d’amnistia ha d’incloure Laura Borràs. I la bona de la Laura, que feia dies que no trobava forat i que devia fer dies que el mirall li devia contestar que no era la que més triomfava, va veure clara l’escletxa. En el cas de la Nogueras podrien ser moltes coses, ja ho deia. Però en el cas de la piulada de la Borràs, ja ho dic: bocamolla, bocamolla. Tanta necessitat tenia de fer-se veure a les xarxes per dir que ella també hi havia d’entrar? A vegades tinc la sensació que, si haguessin persistit, una hauria estat una gran regidora de Cardedeu i l’altra, una gran presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.