Res pot salvar Rubiales de la dimissió

Les disculpes del president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, pel petó a Jennifer Hermoso en l’entrega de medalles en el mundial de futbol arriben tard, són forçades per la pressió política i mediàtica, i no l’eximeixen de presentar la dimissió immediata. La reacció sincera del president de la RFEF va ser la que va etzibar amb l’eufòria encara desbordada diumenge quan va qualificar de “«gilipollas»”, “«tontos del culo»” i “«pringaos»’ els que li van retreure una conducta que no es pot excusar ni per l’esclat que el dirigent canari va experimentar pel triomf en un mundial que ell afrontava sentint-se dèbil per la seva defensa tancada d’un seleccionador rebutjat per un ampli sector de les jugadores, les que han renunciat a competir-hi i les que, havent-lo disputat, han optat per l’autogestió de la plantilla, a banda del tècnic Jorge Vilda. Sobre la gespa de l’estadi, en una cerimònia de caire protocol·lari, les abraçades efusives ja quedaven extemporànies, però el petó per força a Hermoso respon a parts iguals a un abús de poder i a una violència masclista. Perquè en aquell moment Rubiales actua com a cap, però també com a mascle dominant. No és gratuït afirmar que després d’una final d’equips d’homes, el president no hauria passat d’una encaixada de mans i una abraçada mesurada. Les justificacions posteriors desqualificant les crítiques delaten que Rubiales no era conscient de la gravetat i la transcendència dels fets que havia protagonitzat. O, el que és el mateix, que té una visió androcèntrica i patriarcal tan profunda i arrelada que li fa impossible una aproximació empàtica al feminisme.

Rubiales tampoc tenia cap dret a empastifar el gran dia d’unes jugadores que estaven tocant el cel, que fa uns anys havien d’amagar la passió pel futbol i que rebran com a campiones un premi (250.000 euros) que la majoria de companyes de la lliga estatal tarden de cinc a deu anys a ingressar. El gest de forçar Hermoso també és una galleda d’aigua freda, una frustració per a milions de dones i nenes que han seguit el mundial i que creuen que és possible que el trajecte per retallar distàncies entre l’esport de dones i el d’homes és irreversible.