Altaveu, simplement

Mai no es pot saber quin ressò obtindrà un article. El que vaig dedicar als balcons de ferro, la varietat dels quals he descobert darrerament passejant per l’Eixample, ha tingut conseqüències inesperades. La senyora Rosa C m’envia una sèrie d’apunts a llapis, deliciosos, de balcons i ornaments de ferro identificats, la majoria, al carrer de Saragossa. La senyora Von Rathlef em fa saber que ja fa anys que treballa sobre aquest tema i que fins avui ha dibuixat cent vint siluetes de ferros forjats de Barcelona: balcons, reixes, ornaments de portes, etc. Crec que aquesta documentació s’hauria de reunir en un llibre.

No ens hem de creure mai que som veu, sinó simplement l’altaveu dels altres.

***

Alguna veu podria dir-nos on són unes fites històriques? Quan al segle passat es va fer la medició d’un quadrant d’un meridià terrestre per tal d’establir la mesura del metre, si no vaig errat es va prendre com a punt de partida la ciutat de Dunkerque, i com a final el cim de Montjuïc. Sembla que un altre punt bàsic per a les medicions fou la cima de la Mare de Déu del Mont. Allò que estudiàvem a l’escola, “el metre és la deu-milionèsima part d’un quadrant del meridià terrestre”, resulta que és fruit d’uns treballs fets a Catalunya.

Algú sap on paren les fites que, al Mont, a Montjuïc i potser en d’altres indrets, assenyalaven els punts d’una medició històrica?

***

Es poden catalanitzar les màquines d’escriure? Sí. Ja es pot trobar el tipus “ç/l·l”, o sigui “ce trencada” i “ela geminada”. Me l’ha enviat un lector i el faré posar en el lloc de “ç/$”. És un signe que l’any 1933 Ibèria Olivetti ja posaven en les màquines que sortien de les seves fàbriques de Barcelona. Havia desaparegut, però sembla que ja comença a trobar-se en algun lloc. També existeixen en majúscula i minúscula, i el signe “er” equivalent a “°”, o sigui “primer”.

La fabricació i la instal·lació d’aquests tipus es normalitzarà si els demanen els qui hagin de comprar una màquina, i els qui ja en tenen. Penso que una bona empenta la podia donar la Generalitat, si pren l’acord de catalanitzar les nombroses màquines d’escriure que deu fer servir.

***

Una última veu em diu que d’acord, que senyera no és el mateix que bandera, i que bandera catalana és la forma correcta. Però que ara que els valencians en diuen senyera, de la bandera de les quatre barres, potser el purisme és inoportú, i amb poca visió. Que hauríem d’aprofitar aquest factor d’unitat: un nom propi i comú, als Països Catalans, per a la mateixa bandera. Penseu-hi, si us plau.