El cas de Girona a Palafrugell
De Girona a Palafrugell, un altre exemple de massa trànsit i poca carretera
Fa quinze dies parlàvem de la C-65, de Girona a la costa de l’Alou, i dèiem que hi havia massa trànsit per a tan poca carretera. Podem dir el mateix de la via que uneix Girona amb Palafrugell passant per la Bisbal, un altre exemple de circulació densa a causa de la fallida anella de les Gavarres. La sortida de Girona per Pedret i el Pont Major és per la C-255, que abans de Celrà esdevé la C-66, i quan arriba a la rotonda d’entrada a Palafrugell canvia a la C-31, que, aquesta sí, ja és desdoblada. Són més de 40 km d’un sol carril, inclòs el trànsit de la GI-642 que va cap a Torroella, i amb una població important pel mig com és la Bisbal, on al seu dia van ser incapaços de posar-se d’acord per decidir per on havia de passar la variant. Com en el cas de Llambilles, s’ha de preguntar fins a quin punt els interessos locals prevalen sobre els generals. A la Bisbal hi ha una pseudovariant que és més lenta i llarga que no pas travessar el poble pel mig. El resultat és que Girona està precàriament comunicada amb la majoria de pobles del Gironès i del Baix Empordà. Són carreteres que tot l’any tenen una càrrega molt intensa de trànsit, que s’aguditza fins a extrems emprenyadors durant l’estiu. L’AP-7 distribueix joc i facilita la comunicació cap a Figueres i l’Alt Empordà, i vers la Selva. Ara bé, on hi ha un luxe de carretera és en direcció al Pla de l’Estany (coses dels Jocs del 92) i, una vegada feta la circumval·lació i abans de Besalú, tornem a tenir doble carril i els túnels que facin falta per arribar a la Garrotxa i el Ripollès. Cada vegada que faig aquest recorregut, penso en els dissortats usuaris de la C-65 i de la C-66. Sí, hi ha moltes prioritats, però la densitat de la xarxa viària que connecta la capital amb la Costa Brava és un assumpte que haurien de tenir sobre la taula tots els partits polítics gironins. Ja sé que tenim moltes urgències, però aquestes són dues rutes ancorades en el temps, i per parlar de present i de futur el primer que cal és disposar d’unes infraestructures adequades i segures. No hem d’oblidar l’N-II, desdoblada fins a Sils però que d’aquí a Tordera continua en un estat permanent d’obres que no s’acaben mai. El PP o el PSOE no compleixen els deures i així ens va.
