El metre

Preguntava, dissabte passat, si algú sabia on eren les fites que van servir, a Catalunya, per a la medició d’un arc del meridià terrestre, i en definitiva per a fixar el patró metre. El mateix dia, Pere Català i Roca –que no tan sols és un excel·lent fotògraf sinó un profund coneixedor de Catalunya– m’enviava un retall de “La Vanguardia” del 21 de desembre de 1971, en el qual S Fontrodona Boada dóna notícia de les investigacions que va fer, auxiliat per Francesc Almor.

Segons aquesta informació, la medició de l’arc del meridià fou encarregada per l’Assemblea francesa el 1791 als astrònoms Delambre i Mechain. Van triar l’arc de meridià Dunkerque-Barcelona, passant per París, de manera que la capital de Catalunya es convertí en el punt final i decisiu d’un fet històric. Era obligat, doncs, que a Barcelona hi hagués algun testimoni de l’operació científica, i Fontrodona i Almor van investigar Montjuïc. Dalt de tot de la torre de l’homenatge del castell van trobar unes proves molt valuoses: dos rellotges de sol i unes marques del meridià, gravades en una pedra. A partir d’aquí el que calia era comprovar si des d’aquests punts es podien confirmar els càlculs de Delambre i Mechain, i descobrir els altres punts que havien utilitzat per a la triangulació.

Montjuïc i el Canigó no oferien dubtes; per a completar el triangle, ni el Montseny, ni el Tibidabo ni la serralada del Maresme no van donar resultat. Per sort, el matí del dia 8 de desembre va ser molt clar, i amb un telescopi de 80 augments els dos experimentadors van localitzar la tercera fita que els astrònoms francesos havien aprofitat per a la triangulació: la muntanya del Pení, al cap de Creus. Amb aquestes tres fites, Fontrodona i Almor van reproduir, amb èxit, els càlculs dels astrònoms francesos i així van estar segurs que els senyals que havien trobat a la torre del castell de Montjuïc eren les medicions que havien fet Delambre i Mechain l’any 1798. A més, en un dels rellotges de sol encara eren visibles algunes lletres del cognom Delambre, i la marca del pas del meridià coincidia amb el corresponent a Dunkerque-Barcelona.

A Dunkerque han alçat un monument a Delambre i Mechain. Fa vuit anys, els autors del reportatge escrivien: “Les autoritats del castell ja han pres l’acord de conservar, protegir i senyalitzar aquesta fita geodèsica...” No he pujat a Montjuïc a comprovar-ho, però em temo que ningú no en sap res, o almenys aquest tema –un dels factors de la internacionalitat de Barcelona– és normalment callat.

Caldria reivindicar el fet que el sistema mètric decimal, bàsic en el món d’avui en tota mena de camps: el comerç, la indústria, la ciència, l’esport, l’arquitectura, etc, té una ascendència catalana: Canigó, Cap de Creus, Barcelona.