Rubiales s’enroca i l’hauran de fer fora

En un gir imprevist, i tot i la pinça que exerceixen la FIFA i les pressions del govern espanyol, Luis Rubiales s’ha enrocat en una assemblea de la Federació Espanyola de Futbol amb un fort component clientelar i, enmig d’aplaudiments, s’ha regirat contra gairebé tothom per justificar que no dimiteix i que l’hauran d’inhabilitar. És el mateix enrocament del seu antecessor, Ángel María Villar, en el seu cas per múltiples casos de corrupció. Rubiales intenta blanquejar el seu diumenge ‘horribilis’ demanant perdó per haver-se grapejat els baixos a la llotja, argumentant amb tota mena de detalls que el ‘pico’ amb Jennifer Hermoso va ser consentit, anunciant que portarà al jutjat ministres i presentant-se com l’objectiu d’una cacera orquestrada pel president de LaLiga, Javier Tebas, i els seus acòlits; aquesta última, probablement l’única afirmació sòlida de totes les que ha fet.

Rubiales està sentenciat i és convenient que així sigui. Tot i que no ret comptes al govern espanyol sinó a la FIFA, el que no pot evitar en l’àmbit estatal és una resolució d’inhabilitació per haver vulnerat protocols que ha signat la seva mateixa federació. Una inhabilitació que arribarà aviat del Tribunal Administratiu de l’Esport –Pedro Sánchez i la seva presidència de torn de la UE han de rentar ràpid aquesta taca– i que acabarà en un jutjat, possiblement amb el consentiment del petó al centre del procediment i amb l’oportunitat que els testimonis dels fets abandonin un silenci tan desconcertant com el que fins ahir han mantingut la immensa majoria de clubs, jugadors i entrenadors, especialment el Barça –amb jugadores implicades– i la federació catalana. Res canviarà la consideració de Rubiales com un troglodita que es victimitza, parla de ‘fals’ feminisme, intenta revictimitzar Hermoso, vol matar missatge i missatgers i instrumentalitza les seves filles. El més greu és no ha entès –potser no entendrà mai– que, a banda de la qualificació penal que mereixin els fets, el seu abús de poder respon a un androcentrisme patriarcal inadmissible que Occident intenta anar superant i que és indigne del màxim representant de la federació campiona del món de futbol.