Discurs insultant

Escric aquest article mentre segueixo amb estupor la compareixença de Luis Rubiales a l’assemblea extraordinària de la Federació Espanyola de Futbol. També, ho confesso, amb fascinació pel que pot donar de si la psicologia humana. Ha estat un discurs digne d’una tesi doctoral sobre el victimisme i l’egocentrisme suprems. Però sobretot ha estat un discurs fascinant sobre masclisme de primer nivell, d’aquells que t’ajuden a entendre per què alguns homes violen. Ja en vam tenir un tastet amb les suposades disculpes posteriors de Rubiales, en què quedava clar que si ho feia era a contracor, amb la boca petita, per l’escàndol que es va crear i sense realment entendre per què s’havia de disculpar. I en la compareixença a l’assemblea de la federació ho deixa claríssim. No dimiteix perquè no ha fet res mal fet. Encara que reconeix que agafar-se els genitals com a mostra de celebració a la llotja és d’un cert mal gust. Però dimitir per “un pico consentido”? Per favor! Jenni Hermoso ja ha desmentit que el petó fos consentit, fet que col·loca l’acció en una situació d’abús de poder i violència sexual. I Rubiales no ho entén. El seu ha estat un discurs insultant no només al feminisme sinó a la intel·ligència humana. I el que és pitjor és que l’han aplaudit.