Tal dia com avui
Josep Maria Espinàs
Manifest
Com que la manifestació d’aquest Onze de Setembre s’ha convocat amb el lema “Afermem l’Estatut”, em sento inclinat a formular algunes precisions.
Si “Afermem l’Estatut” vol dir assegurar la seva aprovació, no hi tinc res a dir. Amb el respecte degut als partidaris del no o de l’abstenció, opino que la majoria dels milions de persones que formen el poble català volen, en “aquest” moment, “aquest Estatut”. És un fet. Però si “Afermem l’Estatut” volgués dir fer-lo ferm, definitivament consolidat, som molts els qui no hi estem d’acord. Per això he signat el Manifest de la Campanya Popular pels Estatuts d’Autonomia dels Països Catalans.
Els mínims indispensables que ens cal obtenir, si parlem seriosament d’autonomia política, són: 1, poder judicial per a la Generalitat; 2, ordre públic regulat i controlat per la Generalitat; 3, ensenyament i cultura catalana i ús públic del català, reconegut com a idioma oficial; 4, poder fiscal i financer de la Generalitat, i exclusiva competència en matèria de treball, sanitat, seguretat social i recursos naturals i energètics; 5, poder comarcal, amb l’establiment d’una autonomia política de participació popular a cada comarca.
El Manifest també defensa la unitat nacional dels Països Catalans i la seva progressiva unificació política mitjançant la federació dels Estatuts d’autonomia.
Ja som bastants milers tot i que érem a l’estiu els qui hem signat aquest Manifest, i estic segur que en aquests dies de setembre les adhesions es multiplicaran. I l’hem signat perquè en el referèndum només podrem dir, si votem, sí o no, però els catalans tenim moltes més coses a dir. El referèndum no tindrà matisos ni alternativa, i només mitjançant aquesta campanya popular en la qual participen independents i militants de partits, partidaris del sí, del no i de l’abstenció es podrà fer sentir una veu que expressi, d’una manera prou clara i massiva, que no ens acontentem, que no ens autofelicitem amb un Estatut que en aspectes fonamentals queda per sota d’uns mínims necessaris.
No confonguem l’Estatut que ens proposen amb la Catalunya que ens proposem, i el Manifest, àmpliament signat, vol contrarestar la possible interpretació ja sabem qui la farà del referèndum com una renúncia dels catalans als seus drets com a poble i com a nació.
No creiem que sigui “acceptable” la planificació de la nostra economia des de Madrid, ni la imposició d’una seguretat social cara i ineficaç, ni la política de divisió de la nostra comunitat dificultant la incorporació dels immigrats a la realitat i la cultura catalana, ni la desnacionalització a través de l’escola, la televisió, l’administració provincial, etc. Perquè consti que no hem renunciat a reclamar el que és nostre, signem un Manifest que diu tot allò que en el referèndum ens serà impedit de dir.
Estatut no ha de significar muts i a la gàbia.