A la tres
Potenciar Prada
“Enguany l’UCE ha superat amb nota els reptes que s’havia posat, però si vol explotar de debò tot el potencial de la seva consolidada marca ha de seguir fent esforços
Arribar a les 55 edicions ininterrompudes, com ha fet enguany la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), com a referent polític, cultural i acadèmic dels Països Catalans no és pas senzill, ni casual. Al darrere hi ha molts anys de picar pedra per trobar finançament, molta feina per muntar un programa atractiu i molta tenacitat per mantenir viva la flama. A Prada, amb un punt de pausa inexistent la resta de l’any, cada estiu s’hi tracten en profunditat, i amb ponents de primera línia, multitud d’aspectes al voltant de la nació, i hi té lloc la particular pretemporada política de l’independentisme. El Gamper, com l’han batejat aquests dies. Alguna autoritat, de fet, l’ha definit com a estructura d’estat, i no li falta raó, perquè no hi ha gaires més fòrums que es puguin enorgullir de representar i reunir en un sol marc tots els Països Catalans, amb tots els accents de la llengua. I això indiscutiblement cal potenciar-ho.
Enguany l’UCE tenia reptes importants, i els ha assolit amb nota. El principal, la reunió de cinc presidents de la Generalitat a l’abadia de Cuixà en homenatge a Pau Casals, un èxit rotund d’afirmació nacional en moments complicats per l’auge de la dreta reaccionària a la majoria de territoris. ERC, que últimament hi havia estat incòmoda, ha tornat a Prada amb tota normalitat, en el que ha de ser un primer pas per recuperar l’entesa dins l’independentisme. I la cita ha tornat al Liceu Renouvier quatre anys després, la seu històrica que li ha permès recuperar alumnes i millorar serveis.
Ara bé, no n’hi ha prou. Si vol explotar de debò tot el seu enorme potencial i ampliar la repercussió, la consolidada marca UCE s’ha d’obrir encara més a totes les ànimes del catalanisme. Ha de posar més en relleu la qualitat dels cursos i fer-se més present a les universitats al llarg del curs per renovar i ampliar l’alumnat, i ha de ser percebuda per formacions que encara s’hi impliquen poc, agents culturals i mitjans com un veritable punt de trobada i reflexió de la nació, més inclusiu, modern i amb amplitud de mires, sense renunciar a l’essència que la fa única: la defensa de la llengua i la cultura dels Països Catalans. El repte és ingent, però bonic. I el punt de partida és immillorable.
