No busquin la seva filla

Una noia de 19 anys denuncia els pares per haver-la casat per la via ritual amb un home a qui ni coneix ni vol. Per la via ritual significa a través d’un pacte entre famílies amb la corresponent cerimònia que certifica el compromís abans d’iniciar els tràmits pel registre. Pensin què representa per a una jove –de vegades una nena– ser abocada a un matrimoni forçat, inadmissible manifestació de poder patriarcal arrelada en el substrat profund dels grups que la practiquen, un atac als més elementals drets de les dones que malmet el seu projecte de vida. Habitualment no sol trobar suport entre les persones de l’entorn per l’estigma i el rebuig que suposa atrevir-se a desobeir l’autoritat dels més grans, que són els que s’ocupen de mantenir vives determinades tradicions contràries a la dignitat humana, en aquest cas. La protagonista de la nostra història, com tantes d’altres que obren camí amb la seva rebel·lia, ha estat realment valenta per resistir les coaccions, per afrontar el conflicte obert quan ja va quedar clar que la seva voluntat no comptava i per buscar suport en les institucions. Ara resideix en una casa d’acollida per a víctimes de violència masclista on l’atenen professionals que l’ajudaran a assolir el futur que ella ha decidit, per això és preocupant que una treballadora social s’hagi dirigit a una entitat especialitzada per preguntar pel lloc on s’està la jove, que evidentment és secret; ho vol comunicar a la mare, que l’ha anat a trobar molt abatuda pel malentès i desitjosa que la filla torni a casa. Se li raona que justament és de la violència de la família del que fuig la noia però diu que ho esbrinarà pel seu compte. No ho faci, deixi que es recuperi sense pressions, que encara ens falta molt per aprendre sobre els matrimonis forçats.