Animals

Hi ha coses que són inconcebibles. Per exemple, que el parc zoològic de Madrid hagi enviat al parc zoològic de Pequín dos goril·les batejats amb aquests noms: “Español” i “Madrileña”.

En primer lloc, cal felicitar el responsable d’aquest bateig, perquè després d’una decisió semblant hagi aconseguit de conservar l’anonimat, i fins i tot és probable que continuï ocupant un càrrec i cobrant de l’Estat o de l’ajuntament de Madrid. Per errors o iniciatives molt més discutibles hi ha gent que ha estat sotmesa a un procés judicial i àdhuc tancada a la presó per “menosprecio a la Patria”, etcètera. O potser és que jo estic, realment, fora de joc, endarrerit, diríem, condicionat pels anys de la “unidad de destino en lo universal”. Segons que sembla, ara es pot posar “Español” a qualsevol animal que tinguem a casa; aquests goril·les són un obsequi dels reis d’Espanya, de manera que si per un moment he pensat que eren dos noms grotescos he de reconsiderar-ho millor i acceptar que el bateig és absolutament correcte.

Hem passat dels “perros catalanes” al “gorila Español”, ves qui ho havia de dir. I és que aquesta gent de Madrid no és com nosaltres, realment. Jo no m’imagino el zoològic de Barcelona enviant una parella d’animals pel món advertint als destinataris que ell es diu “Català” i ella “Barcelonina”. Tampoc no em cap al cap que un dia puguem rebre de París un mico que es digui “Français” i una mona “Parisienne”. Però, com que no hi ha res que es faci perquè sí, jo em pregunto per què a Madrid han tingut aquest acudit. ¿És una prova d’un espanyolisme exaltat, d’un afany de posar l’etiqueta d’“español” damunt de tot, com es posà la bandera a presidir els estancs? O potser, ben al contrari, és un primer intent de començar a desmitificar “lo español”, concepte sobre el qual s’ha fet tanta literatura política generalment dolenta, i a través d’un goril·la contrarestar allò de la “reserva espiritual de Occidente”?

A primer cop d’ull, l’explicació és que aquests senyors no tenen cap sentit del ridícul o tenen un gran sentit de l’humor. Però, ben mirat, jo m’hi jugaria alguna cosa que la interpretació vàlida ha de ser força més complicada, més inconscient, vaja. Fins ara els animals que jo havia vist “espanyolitzats”, en els escuts i en els versos patriòtics, eren el lleó i l’àguila. Ara és el goril·la. Espanya hauria de jeure unes quantes sessions en un sofà de psicoanalista.

* * *

A Tortosa, immensos estols de papallones es concentren, de nit, al voltant dels llums del pont sobre l’Ebre. Només viuen unes hores, i l’endemà al matí les papallones mortes omplen els carrers prop del riu.

És una plaga produïda per la brutícia de l’aigua del riu i per les clavegueres. O sigui que la “porqueria” produeix “ales” i la capacitat de volar neix del llot.

Digueu-me si això no és el tema d’una balada catalana. Canviem-li el final, però. Que la llum del dia no sigui mortal per a les ales que van obrir-se en la nit.