Avui toca fer un comiat

Hi ha una forma senzilla de dir-ho, clar i català: aquest és el darrer article que publico dins de la columna Raça Humana, la única existent –de raça, vull dir– tot i la infinitud d’horrors comesos en funció dels orígens de cadascú, al capdavall el vell pretext que històricament ha validat el lucre, el tràfic d’éssers, l’explotació i els genocidis tan repetits. Ironitzava Montesquieu a l’Esperit de les Lleis (1748): “Els pobles d’Europa havent exterminat els d’Amèrica s’han vist obligats a esclavitzar els d’Àfrica; el sucre seria massa car si no fossin esclaus els que treballessin la planta. Són negres de cap a peus i es fa difícil acceptar la idea que Déu, tan savi, hagi posat una ànima bona en cossos tan negres. No podem pensar que són homes, perquè llavors hauríem de creure que nosaltres no som cristians.” Han passat gairebé tres segles i hi ha qui encara s’empara en la construcció intel·lectual del racisme per declarar guerres, espoliar recursos i aixecar murs de desigualtat i d’odi de persones contra persones que d’altres –admirables entitats socials– s’esforcen a esmicolar amb actives dosis de compromís i lluita: No, Meloni, la solidaritat no és un delicte! Ara, però, a l’hora del comiat, més que fer el predicot habitual voldria agrair a l’estimat i sortosament perseverant net de l’àvia Neus, editor i director d’aquest mitjà, la confiança que ens ha permès gaudir de tres anys de conversa, de la qual han sorgit punts de vista argumentats, tant se fa si han confirmat, puntualitzat o rebatut els meus, l’important és generar espais de lliure expressió des de la honestedat i el propi criteri, i, d’això, El Punt Avui no n’està pas mancat. Salut a tots vostès, al bon periodisme i a l’excel·lent companya que pren el relleu i a reveure en altres planes del nostre diari.