L’engany de l’IVA reduït dels aliments

L’organització de consumidors Facua ha posat xifres al que qualsevol que vagi al supermercat i miri els preus ha constatat en carn pròpia: la rebaixa de l’IVA aplicada al gener a bona part dels aliments no tan sols no ha servit per abaratir el preu que en paga el consumidor –objectiu explícit del text del decret llei–, sinó ben al contrari, aquests productes de primera necessitat s’han encarit del 48,4% entre el gener i l’agost. Unes xifres que contrasten molt amb les dades oficials d’inflació, que s’han mogut entre el 6% i l’1,9% en aquest període, una divergència que accentua la percepció que l’índex de preus al consum (IPC) no és un indicador fiable de l’encariment de les necessitats bàsiques: aliments, habitatge i energia. La responsabilitat dels governs i dels seus organismes de vigilància és vetllar perquè les mesures que s’implementen siguin efectives pel que fa al seu objectiu i arribin als col·lectius per als quals estan pensades. En el cas de la reducció de l’IVA el fracàs és sonor. Facua acompanya el seu estudi –analitza 976 preus d’aliments bàsics a la venda en vuit grans cadenes de distribució– d’una nova exigència a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) perquè investigui quines d’aquestes pujades de preus es justifiquen pels increments de costos –l’únic supòsit que admet el text del decret llei– o han anat a inflar els beneficis d’actors intermediaris. Facua ho reclama cada mes des del gener i l’absència de resposta per part de la CNMC és negligent perquè contribueix a l’opacitat del negoci de la gran distribució. El que es pot garantir és que ni els productors d’olives –la pujada actual de l’oli és purament especulativa perquè el que es ven avui correspon a les collites de 2022 i 2021– ni els de cap producte agrari veuran incrementat el preu en la mateixa proporció que el consumidor final. El productor veu com se li redueixen més els marges de guany en un producte que, a l’altre extrem de la cadena, no para d’incrementar el seu cost per al consumidor, alhora que s’escampa la perillosa visió que el mercat s’ha escapat de tot control per la dimensió que han adquirit les grans corporacions i per la falta de fermesa dels organismes reguladors.