La Laia de Campllong
El diumenge 20 d’agost la Laia era a Austràlia, jugant la final de la copa mundial de futbol femení de la FIFA. Aquell migdia (aquí, vespre allà) la Laia i les seves companyes de selecció varen fer història. Varen jugar i varen guanyar. Varen jugar molt bé i varen guanyar justament. Fa un temps, mentre feia un cafè amb una amiga, vaig veure passejar la Laia amb la samarreta del Barça per la plaça de la Coma, a Cassà; anava amb una companya, tranquil·la, sense pressa, i sempre amb un somriure discret, com sembla que és ella. Només hem coincidit una estona, i per això aquell dia no em vaig atrevir a anar-li a dir res. La seva mare m’ha explicat que quan tenia 4 anys ja feia tocs de pilota; al seu avi, gran aficionat i exjugador de futbol, li queia la bava per la petita. Per sort, ara, 19 anys més tard, pot gaudir de l’èxit de la seva neta. La Laia tenia clar que volia jugar a futbol, i no tan sols això: tenia clar que s’hi volia dedicar professionalment. S’entrenava a Cassà, on va ser jugadora a la UD Cassà, un club que avui té un equip sènior femení i també futbol de base femení. La Laia va jugar fins als 14 anys en equips masculins; segur que no va ser fàcil, però ella, convençuda, seguia donant-ho tot en cada entrenament i en cada partit. Aprofito per a dir que admiro pares i mares que cada cap de setmana aneu amunt i avall acompanyant fills i filles a jugar a futbol, bàsquet, patinatge o a l’esport que sigui. El 2014 arriba la primera gran oportunitat per a la Laia: la va fitxar el Barça per a jugar en categories inferiors, el 2017 passa al filial, i aquí sí que ja comencen els èxits professionals. Però per a una jove de Campllong, (que no Campllonch, com he vist escrit en algun mitjà de comunicació, quin mal d’ulls!) l’èxit va molt més enllà de les finals europees guanyades, o fins i tot d’haver-se proclamat campiona del món tot just fa 15 dies. L’èxit que ha aconseguit la Laia és el que es gaudeix, es lluita i es treballa dia a dia. L’èxit de la Laia és el d’una dona que es dedica professionalment a allò que li agrada havent superat obstacles, fet caure barreres, no haver perdut la il·lusió ni l’entusiasme i, sobretot, mantenint en tot moment la confiança en si mateixa. Enhorabona i gràcies. Quina sort que tenen a l’Arsenal!
