Ens queixem de l’èxit

Els turistes fan nosa. A Barcelona, és clar, però també a Girona. Que si aglomeracions als carrers, que si pisos turístics que distorsionen el mercat de l’habitatge, que si preus abusius a alguns bars i restaurants, que si embussos a les carreteres, que si bicicletes empipadores a tot arreu... Massa turisme, diuen. Sabeu, a Girona tot això és culpa dels mateixos gironins. Quan, fa uns anys, el 1964, en plena misèria franquista, veien com arribaven a Tossa, a Lloret, a Palamós, a Roses, milers de turistes que donaven vida als hostals i a les botigues, a la construcció i de retruc a tothom, van pensar que aquell mannà que queia del cel a la Costa Brava era un bé de déu i que Girona, capital com era, n’havia de tenir ni que fossin les engrunes. Mans a la feina: es va crear el Centro de Iniciativas y Turismo, que havia de trobar la manera que els visitants que passaven uns dies al sol de les platges dediquessin unes hores a visitar les belleses de la ciutat. Us estalviaré els detalls. Presidia el CIT l’alcalde, Alberto de Quintana, però hi era tothom que era algú. La primera iniciativa va ser la creació dels martes turísticos, que duraven tot l’estiu i que, amb la col·laboració de les agències de viatges, portaven, havent dinat, uns centenars de turistes des de la costa fins a Girona, els deixaven un parell d’hores per visitar la ciutat i, al vespre, eren obsequiats amb un espectacle folklòric als jardins de la Devesa. Els botiguers es van comprometre a fer el 10% de descompte als nostres visitants del dimarts i el CIT oferia un obsequi a cada un a l’entrada de l’espectacle. La idea va funcionar, amb tots matisos que vulgueu. La ciutat de Girona tenia molt per ensenyar, els preus en pessetes eren regalats i les vacances al sol bé demanaven un dia de repòs. Diria que el petit horari de tarda inicial es va allargar a tot el dia. Que així va néixer el mercat del dimarts. Però no ho puc assegurar. El cas és que aquells milers de visitants van anar propagant les belleses de la petita ciutat dels quatre rius amb les postals que anaven enviant a amics i coneguts. Anna Garriga, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques, ens deia fa poc: “Ens hauríem de preguntar què seria de l’economia gironina sense el turisme.” Aquest turisme que fa nosa.