Igualtat

La dicotomia home-dona, de per si natural com éssers humans i el seu dret fonamental, no entén de misèries egoistes. La creació és innòcua. La dona va ser escollida com l’ésser humà capaç de procrear, un do únic, amb responsabilitat afegida. Un especial ésser farcit de generositat, fins i tot capaç de donar la vida pel fill que ha engendrat. La democràcia va néixer amb Adam i Eva? O ho va ser l’autoritat, la dictadura i el pecat, els que van triomfar? A més de les rigideses de religions, que per cert més d’una s’ho hauria de fer mirar! La natura és sàvia. La unió fa la força! Hem menyspreat una intel·ligència? Ningú és més que ningú! Mai els savis reconeguts (sempre homes) s’han aturat a pensar les oportunitats perdudes! Imbuïts de primacia sexual! No creieu que si l’home i la dona haguessin treballat units, amb humilitat, en comú, compartint necessitats, esforços, projectes, creativitats, etc., ara estaríem molt endavant en els avenços tecnològics, científics, etc.? El món seria d’una altra manera, ara tindríem una Terra més progressista, més saludable, amb més seny i saviesa, més rica, més raonable. Sense voler hem tallat o bé reduït el pas de la investigació, dels avenços tecnològics, de la cultura, l’esport, l’educació. No hem aprofitat la intel·ligència ni les possibilitats conjuntes. No us ho sembla?