De set en set
Als arrossars
No havíem passejat per un camí entremig dels nostres arrossars preferits durant tot l’estiu. Feia massa calor. Mentre queia la tarda, en un dels dies recents en què ha començat a refrescar, hi vam retornar i només d’arribar vam veure una multitud de cigonyes que semblaven reunides en assemblea. No hi feien estada a la tardor? Ens ho vam preguntar mentre divisàvem als arrossars un home que hi feinejava. Després vam trobar-lo pel camí i la més curiosa de nosaltres va preguntar-li què hi feien les cigonyes totes juntes: “S’ajunten quan senten que el temps canviarà o quan alguna cosa els inquieta.” Hi va afegir: “Han estat aquí tot l’estiu. Abans el passaven als Aiguamolls, però allà no hi ha aigua.” L’arrossaire ens va explicar que, davant l’escassedat d’aigua, han acceptat reduir el cultiu a la meitat. Això mentre que ha continuat havent-hi tota l’aigua per als arbres fruiters (amb què es fan més diners) i per als negocis que són turísticament rendibles: bars, restaurants, hotels. També ens va parlar dels camps de golf, tot i que va reconèixer que, sense que deixi de ser un escàndol el seu abús de l’aigua, poden usar-ne una que no ha de ser depurada. Els arrossars no mereixen, en tot cas, una bona aigua? Parlem d’un cereal que és un aliment bàsic i assequible. L’arrossaire ens va dir que no sap si podran mantenir el cultiu: a més, l’any passat ja van patir una pedregada i temien que aquest cap de setmana es complissin els pronòstics de mal temps. Havent demanat un ajut a l’administració, aquesta els ha respost amb una lletania burocràtica a la qual no es poden acollir. Ja ens havíem fet amics quan així ens va acomiadar: “Hi perdríem els arrossaires, però també una mica tots, no? On podran anar aquestes cigonyes?”