L’embolic d’Iceta

“A veure si ens entenem!”, que cridaria l’àvia Neus. Ja pots sentir tantes vegades com vulguis el ministre Iceta analitzar la decisió del TAD (tribunal administrativo del deporte). No et treus del cap la idea que ha perdut una magnífica oportunitat de callar la boca sobre l’assumpte i parodiar Dalí. Una mica com aquell qui és boig. “Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haurien sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.” Probablement ningú hauria entès res, però la seva intervenció és pitjor. Queda clar que el món de l’esport és dirigit i gestionat per una faràndula d’impresentables i que la política esportiva la pilota una faràndula d’ineptes. I així estem. Un home que tot ell és abús i mal ús del poder i medul·la carpetovetònica, Rubiales, encara remenaria les cireres si Europa no l’hagués aparcat per 90 dies. A efectes pràctics la llei de l’esport del 2022 no existeix. No han sigut a temps de fer el reglament i treballen amb el reglament de la llei vella, segons el qual es podria actuar si el fet fos molt greu, però han entès que només és greu. No hi veuen abús de poder, que seria el que el faria molt greu. El cas és que les llumeneres del TAD les nomena el CSD, el govern. Que bé que hauries quedat, Iceta, embarbussant-te amb la polla xica, pica i pellarica!