Es pensen que l’estiu ens torna rics

Preu d’un esmorzar en un bar de Barcelona a finals de juliol, que inclou tallat i minientrepà: 3,25 euros. Preu pel mateix pack el 28 d’agost: 3,75 euros. Al desembre, per tant no fa ni un any, aquest esmorzar costava 2,75. Preu d’una ampolla d’aigua en una cafeteria de Badalona fa un mes: 1 euro. Preu del mateix producte si el compres ara: 1,25 euros. D’exemples com aquest n’hi ha a cabassos, per a desgràcia de les nostres butxaques. Potser hi ha qui es pensa que l’exposició al sol ens torna rics a la majoria de mortals, o que a l’agost tenim més possibilitats que ens toqui un bitllet de loteria que ni tan sols hem comprat, o que tornem amnèsics de les vacances i és el moment ideal per embeinar-nos qualsevol abús. Potser intueixen, les mateixes persones, que la desconnexió de la feina durant uns dies ens provoca també desconnexió dels preus anteriors a les vacances i no serem prou conscients, a la tornada, que allò que no arribava als tres euros ara s’aproxima perillosament als quatre. O que sota el parany “És que la inflació bla-bla-bla”, o la versió més simplista “La vida està molt cara”, ens poden colar tants gols per l’escaire com vulguin perquè ens limitarem a veure passar la pilota per sobre dels nostres caps. Que sí, que d’acord, que ja ens han ajudat entre tots a entendre i a acceptar com un ramat que quan l’IPC puja, els preus de les coses tenen el mateix comportament, sobretot quan es tracta de pagar. Però ja seria hora que alguna persona que un dia es lleva i decideix pujar el preu d’una ampolla d’aigua un 25%, o qualsevol que segueix aquest exemple, doni la cara i ens expliqui si la continuïtat del seu negoci depèn en concret d’aquesta pujada, o simplement ens pren per carallots. Del preu de l’oli, si de cas, en parlem un altre dia.