L’oli no és car

Les oliveres solen viure en una alternança constant, una mena de balanceig que fa que un any donin fruit i l’altre no tant. Una collita és bona i la següent no ho és tant. Aquesta cadència ara s’ha perdut: la sequera ha trencat el cicle natural i ha fet que la collita d’olives caigués un 50% l’any passat i que la que començarà d’aquí a dos mesos sigui pitjor i, per tant, ha provocat que la producció d’oli s’enfonsi. Això, i altres condicionants, ha fet incrementar el preu de l’oli d’oliva, un producte excepcional, font de salut, clau en la nostra cuina, si volem una bona cuina. Però d’on no n’hi ha no en pot rajar i l’explicació és tan simple com la que dicta la llei de l’oferta i la demanda. L’encariment ha desfermat una mena de psicosi per anar a comprar oli abans no pugi més i abans no ens en quedem sense. I també ha provocat molt soroll a les xarxes socials: dels consumidors que anuncien –amenacen– de buscar alternatives a l’oli; dels que titllen els pagesos de “lladres”; dels que creuen que tot plegat omplirà les butxaques del productor... Segur que tots aquests “mai han anat a esporgar, rotllar, tallar llucs”: “Els pagesos estem lligats a la terra, que és d’on venim, no hi ha pagesos rics”, em comentava un amic a propòsit d’aquest enrenou. No, cap productor s’està enriquint. Mai han rebut una compensació justa i ara, amb dues males collites, els números tampoc surten. L’oli ha pujat de preu, però l’oli és car? Quant dura un litre d’oli? Quant ha costat de produir? L’esperança del sector és que aquesta situació extrema de subministrament ajudi a fidelitzar el client que valora més aquest producte excepcional.