La ‘roba estesa’ d’abans i ara
En la meva infantesa i generació, per extensió, la comunicació va ser molt peculiar i ben oposada a l’actual. Aquest estiu, en conviure amb quatre generacions, he tingut l’oportunitat de reflexionar sobre com han canviat les dinàmiques comunicatives i com les imatges del passat s’han barrejat amb les del present. Recordo que, quan érem nens, els adults monopolitzaven les converses. Nosaltres, els més joves, érem relegats a un segon pla i teníem poques oportunitats per participar-hi activament. Aquesta dinàmica era bastant normal en aquella època, però hi havia un aspecte que em desconcertava. Sovint, enmig de les converses dels adults, sentia un toc d’alerta, una crida a la discreció: “Pst... que hi ha roba estesa!” Aleshores, la conversa canviava de rumb. Vaig trigar temps a entendre el significat d’aquesta frase repetida. Resulta que nosaltres, els nens, érem la “roba estesa”. Aquest toc d’alerta provenia, segons s’explica, del llenguatge utilitzat pels presos en els centres penitenciaris. Quan volien parlar d’un assumpte delicat i no volien que els guàrdies els sentissin. Aquesta dinàmica comunicativa era força comuna en la majoria de famílies, temes com la política o la sexualitat eren considerats tabús davant dels nens. La postguerra i la dictadura franquista havien creat un clima de repressió i silenci, i això es traduïa en la manca de diàleg sobre certs temes. Els adults portaven les seves vides i històries ocultes, i nosaltres, els fills, ens vèiem privats d’entendre i descobrir aquests secrets. Amb el temps, a mesura que anàvem creixent i evolucionant, aconseguíem desvelar aquestes històries i superar aquest absurd silenci. Però ara, en l’actualitat, les coses han canviat de manera significativa. A la taula, la conversa s’ha omplert de nous actors: els més petits de la casa. Són ells qui reclamen l’atenció constantment, qui ens fan riure amb les seves ingenuïtats i qui, de vegades, ens posen a prova amb les seves preguntes incisives. Ja no hi ha necessitat de cridar “roba estesa” per canviar de tema, ja que les converses són molt més obertes i dinàmiques. Ara es poden abordar temes variats i inclusius, i la mainada és part activa d’aquestes interaccions. Aquest canvi generacional reflecteix una transformació de la societat i, com tots els canvis, aquest també té els seus reptes.
