El victimisme del català

L’editorial i el Punt de Vista (“Aitana i la llengua”) d’El Punt Avui d’aquest diumenge són prenys d’unes argumentacions, exculpacions i pretensions mancades de rigor que freguen el fanatisme. Ara resulta que les “misses no surten en català” per culpa dels pontificats conservadors de Wojtyla i Ratzinger, així com per la presència en augment de nouvinguts als altars dels nostres temples catòlics. Quina desconsideració envers els pastors d’ànimes alt-empordanesos que conec, provinents d’altres regions d’Espanya i d’Amèrica del Sud, que han fet i fan les cerimònies en la llengua de Verdaguer, encara que sigui amb accents que no són osonencs o garrotxins, i que fins i tot han catalanitzat el seu nom de pila! I ara volem encetar un assetjament ideològic contra la millor jugadora de futbol del món per haver fet el seu discurs de recepció d’un premi en castellà. Ja donem per descomptat que la UEFA té serveis d’interpretació tutilingüe? No estem parlant de “llibertat” perquè els nostres ambaixadors s’expressin com vulguin? Aquests periodistes/ciutadans decebuts per la manca d’una mínima mostra de “resistència nacional (cultural o de llengua)” també se sentirien agreujats si l’Aitana hagués fet el seu speech en anglès? Si seguim adobant amb intolerància el terreny de l’ús i la promoció de la nostrada llengua, acabarem exigint als nostres ambaixadors que revesteixin noms i cognoms. A mi, Aitana m’agrada tant com Montserrat, i el seu llinatge té un bon pedigrí català, fa?