Qui és el guapo que el té més llarg

Badalona és la meva ciutat i, per tant, puc afirmar sense marge d’error que ara mateix és un lloc que fa aigües per tot arreu. Vigo és una localitat que desconec, però hi ha diferents rànquings que alerten que és lletja de nassos. Dos punts de partida que haurien de ser més que suficients perquè els seus governants treballessin de sol a sol per girar la truita. Però resulta que l’alcalde badaloní, el popular Xavier García Albiol, i el de Vigo, el socialista Abel Caballero, han optat per batre’s en un duel testosterònic que acabarà definint, tard o d’hora, qui el té més llarg. Així que tots dos s’han enfundat en la versió més fanfarrona de la política i, al galop, han emprès una absurda batalla alimentada a còpia de suplements de low cost que fan guanyar a correcuita massa muscular. Albiol ha anunciat que el seu farà ni més ni menys que 40 metres. I ha avisat Caballero que no està disposat a tenir rival. L’alcalde de Vigo ha menyspreat el desafiament del contrincant i ha dit que ell, que és el rei de l’arrogància, només competeix amb Nova York. I ara ja deu estar buscant sota les pedres, i sense límit de despesa, algú que l’ajudi a presentar en societat l’arbre de Nadal més alt del territori espanyol. Sort en tenim que els arbres estaran plantats tan bon punt ens mengem les castanyes, perquè, si no, ja m’ensumo fins on arribaria la picabaralla: “El meu farà mil metres.” “Doncs el meu mil dos.” “Doncs el meu mil deu, i a més contractaré un coet perquè els veïns el fotografiïn des del cel.” I així successivament. No dubto que una bona campanya de Nadal pot ser un revulsiu econòmic per a qualsevol ciutat, però, personalment, em sobra fatxenderia i em falten polítics que si s’han de barallar, que sigui per construir la biblioteca més gran o un gran nombre de pisos socials.