Els 8 m

Fins fa tres dies, era una de les poques places d’aparcament gratuït de Girona. La petita superfície plana, miraculosament, no estava delimitada per cap línia de pintura blanca, blava o verda, ni de cap altre color o dibuix que comportés cap restricció. Aquest petit espai va sorgir arran de les profundes obres d’arranjament del carrer de Ramon Turró executades fa força anys per l’Ajuntament de Girona, en el qual va quedar restant, en un extrem d’aquesta via, una superfície d’uns 8 m2en què s’hi podia aparcar sense cap por de ser multat. Des d’aleshores ocupar-lo per aparcar no implicava fer cap pagament. El dia 28 d’agost vaig aparcar-hi el meu vehicle. Al cap de tres dies, quan vaig voler agafar el cotxe, em vaig trobar dues butlletes de denúncia –dels dies 28 i 29– per haver incomplert l’art. 19.3 de l’ordenança municipal de circulació, és a dir, per “estacionar fora dels límits de les marques viàries de delimitació de les places d’estacionament”. Certament, el vehicle es trobava aparcat fora de les línies verdes que delimiten la zona de pagament. De fet, aquest era precisament el gran privilegi pel qual em sentia afortunat jo i qualsevol altre ciutadà. Ara bé, allò que converteix en surrealista aquesta situació és el fet que dos dies després d’haver-me sancionat –concretament, divendres passat– vaig assabentar-me pel vigilant de parquímetres de la zona Güell que l’Ajuntament de Girona delimitarà per primer cop, amb pintura verda, el perímetre d’aquella cobejada superfície per crear una nova plaça d’aparcament de pagament.

Per tant, les dues sancions imposades al vehicle són absolutament anacròniques o atemporals, en la mesura que l’obligació de pagar per aparcar en aquell indret naixerà amb posterioritat a la seva denúncia.