Inacceptable

Als octaus de final de l’Open USA, el tennista alemany Alexander Zverev jugava un partit disputat contra l’italià Jannik Sinner quan van sentir el crit d’un espectador: “Deutschland Über Alles.” Immediatament, amb indignació, va adreçar-se al jutge de cadira per fer-li saber que tals paraules són les més conegudes de Hitler i que, per tant, són inacceptables, de manera que va demanar que l’aficionat fos expulsat: així va ser.

“Deutschland Über Alles”: “Alemanya per sobre de tot.” En veritat, no és una expressió original de Hitler, sinó manllevada (manipulant-la) de l’inici d’un poema d’August Heinrich Hoffmann von Fallersleben que, escrit el 1841, va canviar la lletra d’una cançó que Joseph Haydn va compondre el 1787 en honor de Francesc II, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic: Kaiser Lied va donar peu a Das Lied dar Deutschen (“La cançó dels alemanys”), convertida en l’himne d’Alemanya amb la República de Weimar, que va considerar que part dels seus versos expressaven un esperit liberal i republicà. El nazisme, però, va transformar una vulgar expressió patriòtica en proclama d’un supremacisme criminal. Connotades, les primeres dues estrofes de la cançó van ser eliminades de l’himne alemany.

No hem de mitificar. A Alemanya, on molts d’assassins que “complien ordres” i que també en dictaven van continuar-hi vivint tranquil·lament, el nazisme va perviure i es va transmetre: molts no van deixar de ser nazis i encara n’hi ha. Però no se’n pot fer una glorificació pública. A l’Estat espanyol hi ha càrrecs polítics que lloen Franco, justifiquen el cop d’estat del 18 de juliol, honoren la División Azul i la simbologia d’una dictadura. Ni tan sols és clar que un tennista faria parar un partit si sentís “Una, grande y libre!”