Espanya mai falla

Bones notícies: el PP ja ha activat tota la seva maquinària interna, territorial i institucional, per oposar-se a l’amnistia que ERC i Junts reclamen per investir Sánchez. Feijóo vol crear una onada massiva d’opinió a tot l’Estat en contra de la llei d’amnistia, exactament el mateix que va fer Acebes contra l’Estatut i Casado contra els indults.

Si al final l’estratègia del PP es materialitzés en recollides de signatures, com ja s’ha insinuat, això seria molt positiu per a l’independentisme: la recollida de firmes el 2006 contra l’Estatut amb taules a totes les províncies espanyoles ho va accelerar tot, va convertir el PP en residual a Catalunya i va crear una indignació que va ser la llavor de la gran crescuda del moviment independentista.

Hi va ajudar, i molt, el ribot d’Alfonso Guerra des del Congrés i la sentència del TC contra l’Estatut referendat a les urnes. Un Alfonso Guerra, per cert, que també ha sortit aquesta setmana a ajudar-nos: “Jo no em resigno, em rebel·lo contra això. No ho suportaré”, ha dit en una entrevista a Onda Cero fent pinya amb altres barons i líders de l’ala jacobina del PSOE, encapçalats per Felipe González, que també ha posat el crit al cel contra l’amnistia perquè fa trontollar el règim del 78.

I és que l’Espanya de tota la vida, la de dretes i la d’esquerres, mai no falla, sempre apareix quan se la necessita. Quan els catalans estem a punt de fer un pas endavant, la seva reacció és el termòmetre que necessitem per saber si anem bé. I sobretot ens ajuda a recordar que tenim motius de sobres, demà i cada dia, per sortir al carrer a manifestar-nos.