Sistema educatiu (1)

Els punts que exposaré sobre el sistema educatiu són discutibles. Escric, per tant, des de la plena consciència de fal·libilitat, només mogut per la intenció d’apuntar una bateria de reflexions que considero oportunes.

Crec que a les institucions educatives públiques cada cop se les programa més perquè facin una funció de contenció social i de salvaguarda política. Per exemple. Es decreten uns horaris escolars concebuts sobretot per dissimular que els governs no fan res contra l’abús en els horaris laborals d’uns adults moguts per una preocupació netament justa: ¿què en faig, dels fills, mentre jo treballo? El pedagog Daniel Pennac porta dècades denunciant “la durada absurda de les jornades escolars”. Però en comptes d’actuar sobre un sistema laboral explotador i en comptes de plantejar un model educatiu polifacètic i integral (activitats artístiques, creatives, esportives, de reforç... als mateixos centres escolars), s’aposta per una fórmula barata i d’un resultadisme polític curtterminista: marcs horaris esgotadors amb un accent exclusiu sobre la dimensió acadèmica, fet que als instituts de secundària implica que un alumne s’hagi d’aixecar a les 7 del matí, fer 6 hores de classe i començar a dinar a... 2/4 de 4 de la tarda! D’això se’n diu matar la gallina dels ous d’or.

Més. Sense tenir recursos suficients, les institucions educatives públiques han de focalitzar-se cada cop més en la integració prioritàriament social d’un alumnat que presenta casuístiques conductuals i socioeconòmiques molt complexes. Són quadres desbordats i desbordants per a un sistema educatiu que si bé no renuncia a afrontar la realitat social, tampoc disposa de cap vareta màgica per fer el que se li exigeix: pal·liar aquesta realitat social tentacular i precària en tants i tants aspectes. Més encara. L’exalçament de models socials que transmeten valors nefastos esterilitza la capacitat de la comunitat educativa. A aquests gegants confosos amb molins de vent em referiré en el pròxim article.