Nàpols i el caos

Diuen que no és bo deixar-se influenciar pels tòpics quan es tracta de viatjar a l’estranger perquè enteranyinen la imatge real i eviten al visitant submergir-se en l’indret en qüestió amb l’objectivitat que demana una experiència completa. Reconec que en el cas de Nàpols, on he passat uns dies de vacances, vaig fer cas omís de la recomanació i no tan sols em vaig empassar unes quantes guies dels llocs “imprescindibles” de la ciutat –i, també, de les seves mancances–, sinó que ho vaig complementar amb una pel·lícula ambientada en l’actualitat del sud d’Itàlia. Per tant, anava ben preparada per contenir la sorpresa davant una realitat que em repetia que no podria ser tan desconcertant, tan esbojarrada. Evidentment m’equivocava de ple. Nàpols, i els napolitans que vaig tractar, viuen submergits en un caos permanent. El seu dia a dia es basa a confiar a la deessa fortuna la seva integritat física i a assumir que el perill forma part del seu estil de vida. És com si, un cop llevat i pres l’espresso de torn que amb dos glops et garanteix energia d’alt voltatge fins a la mitjanit, el napolità s’endinsés en el tragí de la ciutat amb la certesa que no li pot passar res. Que és immortal. L’exemple més clar correspon a la circulació de vehicles. Els conductors locals fan cas omís dels senyals de trànsit. De tots, sense excepció. És a dir, els cotxes i les motos –ocupades per famílies senceres sense casc– aparquen on volen i quan volen, obstaculitzen el pas, fan servir el clàxon constantment com si fos obligatori, s’incorporen al carril sense respectar el pas preferent i esquiven els vianants... al pas de vianants! Travessar el carrer, sobretot en el cas dels turistes i en hora punta, es converteix en una cursa d’obstacles, una experiència extrema, un salt al buit amb els ulls clucs tot confiant que hi hagi xarxa de protecció. Nàpols és velocitat i risc a parts iguals, que, tot i això, semblen haver arribat a una entesa cordial per evitar miraculosament els accidents. La profunda religiositat de la seva gent hi deu tenir alguna cosa a veure...