De reüll
Sense mòbil
Alguns instituts catalans han començat el curs 2023/24 amb la novetat que els telèfons mòbils no són benvinguts a l’escola. Hi pengen el cartell de “centre lliure de mòbils” i no en deixen fer ús sota cap concepte, ja que, en cas contrari, els telèfons són requisats per la direcció i els han de venir a recollir els pares o els tutors legals. A la majoria d’instituts catalans, per no dir a tots, ja es regula l’ús de telèfons i altres dispositius intel·ligents, que es permeten quan són instruments al servei d’una finalitat pedagògica. Però havent-hi opcions, ben poques vegades cal un telèfon per a finalitats educatives.
El problema no són tant els telèfons —que també— com l’ús que se’n fa i, sobretot, les xarxes socials. Tant és quantes sessions de tutories s’hi dediquin, quants tallers es facin, quants Mossos els recordin les conseqüències del ciberassetjament, que cada curs se n’han de treballar uns quants casos, alguns que s’han iniciat a les vacances d’estiu. És evident que permetent els telèfons dins les aules els alumnes tenen un punt més de distracció i demostren sobradament la seva competència digital quan troben la manera de saltar-se el bloqueig dels dispositius i navegar a tort i a dret. Ja que hi conviuen, més que prohibir-los, se’ls ha d’ensenyar a no haver de dependre’n.