Al final del túnel

Les obres es planifiquen, es projecten, es pressuposten, però no s’executen o s’executen amb tanta lentitud o mala planificació que acaba exasperant qui confiava beneficiar-se de la seva execució. Aquesta és la trista realitat en algunes de les grans infraestructures del país, com l’autovia A-27 entre Valls i Montblanc, que fa tants anys que va avant i enrere que acaba entrant en la categoria de presa de pèl. Aquesta obra del Ministeri de Foment permetrà connectar el port i la zona industrial de Tarragona amb la plana de Lleida i l’interior de la península. Inclou la construcció de dos túnels d’1,5 quilòmetres sota la serra de Miramar, que evitaran el pas pel coll de Lilla (de 580 metres d’altitud). Aquest túnel es va començar a planificar fa gairebé 25 anys (tot i que “en fa 90 des que, per primera vegada, una autoritat el va dibuixar en un mapa oficial, allà per la II República”, segons explicava el company Òscar Palau en un article en aquest diari) i fa quinze anys que hi fan obres. Quinze anys amb parades de ruc i arrencades de cavall, amb retards i paralitzacions que han portat al límit alcaldes i entitats econòmiques del territori. Tant, que fins i tot l’alcalde de Montblanc l’estiu de 2017, Josep Andreu, va presentar formalment davant dels jutjats de Valls una querella contra diversos càrrecs del Ministeri de Foment en què es vinculaven els accidents mortals en algunes carreteres amb l’aturada de les obres de l’autovia A-27. Tot sembla indicar que, ara sí, abans no s’acabi l’any aquesta obra històrica estarà finalitzada. Ho diem amb la boca petita, perquè ja estem escaldats.