Més enllà d’Espanya

L’endemà de la Diada, tothom mira d’interpretar-ne la mobilització o els missatges polítics i dels partits, sobretot en l’independentisme. Es podria també interpretar simplement com una manera de reivindicar, refermar o recordar que volem ser un país i ser-ho en la nostre llengua, més enllà de moments polítics, negociacions per a institucions, protagonismes, partits, governs i, sobretot, estratègies puntuals. Potser filem poc prim a l’hora de participar en convocatòries, o prescindim de manifestos més o menys encertats, per fer gruix a qualsevol dels actes i demostrar a l’Estat i el món voluntat de ser. Així van acostar-me al poble veí de Sant Boi essent nen el 1976, més enllà de qui convocava. Ni recordo ja si era l’MDT o el PSAN o qui convocava els actes del Fossar dels anys vuitanta i les manifestacions de l’esquerra independentista dels noranta. Els darrers anys ha estat l’ANC, amb Òmnium i l’AMI, l’organitzadora de les massives manifestacions, a les quals plantejaríem alguna objecció en el missatge anual. Sobretot en l’ultimàtum “independència o eleccions” d’ahir. Però, filant gruixut, ens cal encara reiterar força la voluntat de ser.

Això sí, farien tots bé de llegir-ne la participació i els missatges més enllà de la plaça d’Espanya. Òbviament els mitjans i els partits amb seu a Madrid. Però també en l’independentisme, incapaç ja d’engrescar les noves generacions que es queden a casa per Diada, però també per a les eleccions. Tampoc no tothom que hi era transformaria l’ANC en llista cívica electoral. Ni descartaria la via unilateral i ho fiaria tot a una negociació amb l’Estat com el govern d’Aragonès. Coincidiríem que cal anar més enllà d’un aprofitament competencial de l’aritmètica parlamentària al Congrés, almenys amb una amnistia efectiva i garantida. Perquè ni Pedro Sánchez en podrà assegurar l’aplicació, veient com s’hi abraona Aznar i la campanya en contra estatal que hi prepara la dreta, o com l’ha qüestionat el duet González-Guerra i els dubtes legals que hi planteja Llarena.