Opinió

Una escola modèlica

El setembre del 1933, fa 90 anys, es va inaugurar l’escola Ignasi Iglésias a Montjuïc

L’escola modèlica era un edifici gran, que sobresortia “blanquejant” enmig dels pins que fa noranta anys hi havia encara a la muntanya de Montjuïc a Girona, ara desforestada amb carrers que fan pujada, plaent, però, perquè a banda a banda hi ha cases amb jardí i s’hi respira l’aire de zona residencial. L’escola modèlica tenia rentapeus individuals i dutxes unipersonals i als lavabos hi havia un espai perquè cada alumne hi pogués desar el raspall de dents. Perquè l’escola modèlica educava la mainada en la higiene de la boca i en la forma de menjar. L’escola modèlica també tenia un hort escolar que menava el senyor Riera. I a cada aula hi havia una instal·lació per escoltar música i un altaveu on se sentia la veu del senyor director informant de la vida a l’escola modèlica. “Sens dubte una escola com aquesta ennobleix Girona. Hom ha tingut l’encert de bastir-la en un indret elevat, a la muntanya evocadora de gestes heroiques”, escriu Carles Rahola a L’Autonomista sobre l’escola Ignasi Iglésias de Girona que es va inaugurar el 3 de setembre del 1933 . Rahola destaca que l’escola modèlica –així titula el reportatge– supleix una mancança a Pedret, “en un barri de treballadors, situat entre la muntanya i el Ter”, i on “els nens i nenes havien de fer una bona caminada per a poder concórrer a les escoles del centre de la ciutat”.

L’escola republicana era modèlica, fins i tot en els equipaments. L’ escola de Montjuïc continua dempeus des de la República, i tot i els afegitons, manté l’essència que va projectar Ricard Giralt Casadesús, seguint l’arquitectura racionalista. Línies rectes, simples, cossos rectangulars, formes arrodonides..., una façana que es reconeix com a geografia de la ciutat, que s’aixeca sense altivesa, mirant de tu a tu una catedral, senyora de la fotografia de la ciutat.

Fa una setmana, el president Aragonès va visitar el nou edifici de l’escola El Gegant del Rec de Salt. Ens emmirallem tant en l’escola d’una República que “ennoblia” els barris humils construint-hi la millor escola possible, d’infraestructura i de pedagogia, que eliminar els nyaps, els barracons de primària instal·lats fa vint anys, d’un blanc de plàstic i amb finestretes de ventilació per simular que són casetes amb hortet, ens sembla que és ser una escola modèlica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.