I Aznar va tocar la corneta

A hores d’ara és difícil saber si Pedro Sánchez, el PSOE i Sumar negociaran amb Junts i ERC res que permeti investir Sánchez o si abans entrarà per la Castellana la “rebel·lió popular” que reclama José Maria Aznar per impedir preventivament que el president del govern espanyol, per mantenir-se en el poder, accepti “trencar la Constitució” i “destruir Espanya” per obra i gràcia d’una llei d’amnistia per a l’1-O. No és que la paraula d’Aznar sigui paraula de Déu i vagi a missa –encara que veient com corren els dirigents i altaveus del PP ho podria semblar–; només cal adonar-se com menteix quan afirma que l’amnistia està expressament prohibida en la Constitució (ni ho està, ni s’esmenta) o quan afirma de totes les maneres possibles que l’1-O és un cop d’estat i els que el van fer uns colpistes, cosa que la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem exclou literalment. D’altra banda, ningú no recorda que es trenqués la Constitució, ni es dissolgués Espanya, el dia que el president Aznar va concedir 1.400 indults d’una tacada, encara que la nova bíblia de l’espanyolisme més ranci i autoritari sí que prohibeixi expressament la concessió d’indults generalitzats. La qüestió és que hi ha una Espanya que comença en el rei Felip VI i acaba cada un dels milions de votants de dreta i part dels de l’esquerra, passant per la cúpula del poder judicial, l’alt funcionariat de l’Estat, militars, espies, policies, la caverna mediàtica, l’Íbex 35 i uns quants barons del PSOE, que estan còmodes vivint contra Catalunya, sotmetent-la, colonitzant-la, passant-li el ribot i, per això, consideren indignant que el català pugui ser usat a les institucions de l’Estat i avui, en comptes d’estar preocupats per tenir una justícia que no sentencia fets i proves sinó suposades intencions, estan reconfortats per la condemna a 4,5 anys de presó a l’exmosso Lluís Escolà per haver protegit Carles Puigdemont en el seu exili i a l’exconseller Miquel Buch per contractar-lo com a assessor. Ja se sap, els catalans són gent abduïda, adoctrinada i molt tossuda i de tant en tant és just i necessari escarmentar-los.