El voraviu
Han de suar sang
El règim del 78 es venja sense vergonya de Miquel Buch i Lluís Escolà
La sentència que condemna el conseller Miquel Buch i el sergent Lluís Escolà és l’enèsima demostració del que ja sabem. L’Estat espanyol arrasa tot el que fa tuf d’independentisme, tot el que no abraça l’autonomisme i, sobretot, alló que sospitin pròxim al president Puigdemont. Quan convé li diuen boig, peró saben que és el perill real. La sentència de Buch i Escolà obliga que, si els espanyols d’esquerra necessiten l’independentisme per als seus objectius polítics contra els espanyols de dretes o viceversa, hagin de suar sang. Suar sang, sí. I si en el transcurs de les negociacions toca que en pixin, que en pixin. I si l’esforç no és suficient perquè no vinclen l’esquena fins on l’han de vinclar pels interessos independentistes, es bloqueja la investidura o el que sigui que ens demanin en aquell moment. Saben quants milers d’assessors s’han contractat i es contracten cada any a centenars d’administracions de l’Estat espanyol i també de Catalunya? Saben quants d’aquests assessors han fet i fan feines diferents d’aquelles per les quals han estat contractats? Saben quants n’ha investigat la fiscalia? Saben sobre quants ha elaborat una teoria la fiscalia? Saben quantes d’aquestes teories fiscals han constituït sentències com la de Buch i Escolà? El règim del 78 no falla mai quan pot xapar l’independentisme. Se’n venja sense vergonya. Els independentistes han de fer suar sang al règim del 78 quan els necessita.
