Maleïts els que estafeu la gent gran

Té 90 anys i la sort de gaudir d’una salut que molts ja firmaríem, fins i tot als 75. Encara ara prepara paelles per a vint persones. Cada tarda, puntual, es troba amb tres amigues per prendre un refresc i comentar l’actualitat: la visita improvisada al metge per un dolor al genoll que li ha espatllat la nit, el preu a què s’ha disparat la mongeta tendra o el pentinat inapropiat que s’ha fet la veïna del primer. Diu que ella no critica ningú, que només comenta. El grup d’amigues xala una estona i quan arriba l’hora de sopar, cap a casa. L’altre dia, mentre es dirigia sola cap al portal, se li va acostar una desconeguda de mitjana edat. Mirava d’explicar-li, visiblement afectada, que havia anat a treure diners al banc i que el caixer no només no li havia donat els bitllets sinó que, a sobre, l’havia obsequiat amb un extracte en blanc. Als seus 90 anys, té zero destresa amb els caixers automàtics però ella, solidària de mena, es va oferir, intrèpida, a acompanyar la suposada víctima. Amb prou feines havien avançat vint metres que s’hi va afegir un senyor, suposada parella de la desconeguda. Durant el curt camí fins al caixer, li van preguntar on vivia i amb qui. I la dona de 90 anys, en lloc de sospitar que potser no l’havien triat per dur escrit a la cara que té habilitats amb els caixers, es va mostrar encantada d’intentar ajudar-los. No se sap com hauria acabat la història si no hagués estat pel veí de la senyora gran que va veure l’escena i es va apressar a rescatar-la quan es trobava a un segon de ser estafada. Maleïts sigueu els que us aprofiteu de la debilitat de la gent gran per robar-los, enredar-los o abusar de la seva bona fe. Maleïts per partida doble els que vau triar aquesta víctima de 90 anys, perquè aquesta, a més, és la meva àvia.