El passat no ha marxat mai

Quaranta-vuit anys han hagut de passar perquè una víctima de tortures policials durant el franquisme hagi pogut declarar en un jutjat espanyol. La dada podria ser puntual i no anar més lluny de la pura anècdota. Malauradament és només la punta de llança d’una actualitat en blanc i negre que recupera el discurs bèl·lic, sacralitza la unitat del territori i crida a la mobilització contra allò que preveu la democràcia però que no agrada. Personatges sinistres com José Maria Aznar clamant perquè els muy españoles prenguin els carrers contra una hipotètica amnistia posen en dubte, un cop més, que aquella transició del 75 fos tan modèlica com ens van vendre. Ara, que va deixar el país lligat i ben lligat al seu gust, d’això, no n’hi ha cap dubte.