Tal dia com avui
Josep Maria Espinàs
Una riquesa “penjada”
Quina cosa més trista, veure que la fruita ha madurat i continua a l’arbre! La collita “oblidada” és potser encara més lamentable que la manca de collita. Perquè l’aparició de la poma o de la figa entre les fulles de l’arbre, té un caràcter de misteri anual, de festa, que sempre ha tingut un lloc en l’existència secular de l’home; l’home deixà de ser caçador per convertir-se en collidor, i collir la fruita –cada fruita al seu temps– era tan obligat com llevar-se de bon matí i anar a dormir en fer-se fosc.
A moltes zones de Mallorca, l’ametlla encara és a l’arbre, perquè el cost de collir-la no compensaria, diuen, els beneficis de vendre-la.
És una situació que al Principat es produeix de tant en tant, quan es tracta d’un fruit la recol·lecció del qual s’ha de fer d’una manera artesana. Això de “no sortir a compte” recollir la fruita és un fenomen significatiu d’on hem anat a parar en el procés de degradació de la vida camperola. Els sous dels cambrers d’hotels mallorquins han de ser equiparables als dels collidors d’ametlles? Però ja no és una pura qüestió econòmica: és que algú té interès a buscar feina fora dels grans xucladors que són les zones turístiques?
La veritat és que a Mallorca l’ametller no comença a tenir importància fins fa un centenar d’anys i el seu conreu es duu a terme d’una manera en general força improvisada. Si considerem la quantitat d’ametllers que hi ha als Països Catalans –especialment al País Valencià; d’altra banda, el mercat de Reus exporta anualment al voltant del 25 per cent del comerç mundial d’ametlles– és de doldre que aquesta riquesa es trobi tan poc atesa. El cas de Califòrnia és il·lustratiu: només amb un cinc per cent mundial d’ametllers, ja produeix un 10 per cent. S’està perfeccionant, doncs, la productivitat, que és el que pot salvar la societat agrícola.
Davant manifestacions més espectaculars, es parla molt poc de la revolució de l’agricultura, una de les més decisives i apassionants del nostre segle; als camps californians s’està sembrant un futur contra la rutina, contra la fam i contra la fruita abandonada a l’arbre. Mentrestant, a nosaltres el camp no ens dóna “rendiment”. La planificació agrària de l’Estat ha relliscat per damunt dels anys, i ara hem de confiar que les conselleries d’Agricultura de les nostres institucions facin algun miracle d’urgència abans no se’ns acabin els ametllers.