Teràpia de got

Les xarxes socials són aquell altaveu a l’abast de tothom que projecta als quatre vents les veus més empàtiques i les més desproveïdes de qualsevol bon sentiment amb escassos pocs segons de diferència. A X –abans Twitter– aquest cap de setmana un conegut presentador de televisió exposava el neguit de fer front a un dissabte festiu només una setmana després d’haver deixat de beure. Alcohol, s’entén. Li han dit de tot: que si mentia perquè en preparava una de grossa; que no deixés de beure i només en limités el consum; que si es moriria; que si ja es notava perquè n’era menys, de graciós; que això s’havia de celebrar (i li engaltaven una foto de dues llaunes de cervesa); que si no sé quin coi d’addiccions... Fins i tot el contacte d’Alcohòlics Anònims, li van arribar a passar.

No és la primera vegada que ho veig, això, que a algú a qui no li agrada beure se’l miren per sota del nas per si està en teràpia de desintoxicació. M’ho van arribar a preguntar a mi, per no ofendre un conegut que no prenia mai cervesa tot i que era un home. Perquè a un home se’l pressuposava penjat d’una birra, si és que no té alguna malaltia o està fent teràpia de xoc. Un model que els joves aprenen, i copien, amb massa facilitat.