Que no ens atabalin massa

Sobre el tema de l’alimentació, i la bondat o la perillositat d’aquest aliment i d’aquell altre, abans la gent tenia unes idees molt clares. Quan dic idees clares vull dir exactament això, idees clares, que no és el mateix que idees encertades. La gent estava segura que menjar patates era més saludable que menjar mongetes, per exemple, que la llimona “dissipava”, que una copa d’anís després d’un bon àpat ajudava a pair... A base d’uns principis gastronòmico-medicinals tossudament defensats la gent ha continuat vivint i emmalaltint com de costum, és a dir, d’una manera imprevista i inexplicable.

Ara ja no tenim idees clares, equivocades o no; ara tenim idees confuses. A cada moment ens diuen que és bo el que consideràvem dolent, i que és perjudicial allò que creiem benèfic.

Als Estats Units, l’Institut Nacional del Càncer recomana que hom mengi fruita, verdura i cereals –els més naturals que es puguin trobar– i que es defugin els greixos, els productes derivats de la llet i l’alcohol. No s’aconsellen tampoc els olis vegetals, que suggereixen com a substitutius del llard i la mantega els metges especialistes en malalties del cor i en arteriosclerosi. Si no m’equivoco, la llet és considerada molt favorable en determinades malalties digestives, i la verdura és desaconsellada en unes altres...

¿Vol dir, tot plegat, que ha arribat el moment que haurem de “triar” la malaltia, que ens estan condicionant de manera que quan seguirem una dieta per a l’estómac “sabrem” que estem obrint les portes al càncer?

Una fe excessiva en les continues i sovint contradictòries afirmacions dels científics podria crear una angoixa segura, molt pitjor que les possibles conseqüències de la ingestió de certs aliments. La confusió és tan gran que un soviètic assegura que ha aconseguit un èxit espectacular contra el càncer –i contra moltes altres malalties– amb un medicament integrat per substàncies bioactives que es troben a la carn, el peix, els ossos, la llet... La llet, que uns americans diuen que predisposa al càncer!

Jo sempre he cregut que tots aquests savis tenen raó. Però absolutament tots, encara que diguin les coses més oposades. I tenen raó, precisament, perquè es contradiuen els uns als altres, de la mateixa manera que les coses es contradiuen: és segur que la llet, la matafaluga o la mel van bé per a això i malament per a allò. I com que no menjar res –que és el que entre tots ells ens proposen– és impossible, em sembla que el més prudent es menjar una miqueta de tot... Així no ens penedirem, d’aquí a dos anys, d’haver prescindit d’un aliment que aleshores ens diran que es indispensable.