El segon. La segona?

Des del restabliment de la Generalitat, en Miquel Buch és el segon conseller d’Interior condemnat a presó per motius polítics. No és una sentència ferma i li desitjo tot l’èxit en el recurs que farà davant aquesta injustícia. Però és el segon. El primer va ser Joaquim Forn. Ingressà a presó el novembre de 2017 i en va sortir el juny de 2021 arran dels indults. El desembre de 2017, tot i ser candidat en les eleccions, és dels pocs als quals no se’ls va concedir llibertat condicional. Amb tot el que ha passat durant el procés i amb tots els que hi han passat, els dos consellers condemnats tot i ser diferents tenen molt en comú: JNC, CDC, pujolistes, alt respecte a la institucionalitat, experiència municipalista. De pedra picada. Per reflexionar-hi. Sobre el que representen políticament i sobre el que han hagut de gestionar en un cos de policia que amb el seu silenci davant la injusta condemna al conseller i al mosso Lluís Escolà ja indica el grau de miserables que reuneix. Aquest punt de la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme català coincideix amb la necessitat del PSOE i Sumar d’obtenir el suport dels set diputats de Junts per Catalunya al Congrés per a la investidura de Pedro Sánchez. Aquest punt de la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme català coincideix amb el president Puigdemont avisant al PSOE que haurà de pagar per avançat. Per començar a negociar cal el català oficial a Europa i l’amnistia. Gens malament! Per acabar, aquest punt de la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme català coincideix amb el desè aniversari de la Via Catalana cap a la Independència, que la diada de 2013 va unir el Principat de dalt a baix. Era per la independència, és clar. Però deu anys després potser toca començar a dir que no ens deixarem reprimir així com així. No és només què volem, també és què som. Davant el que significa el segon condemnat, potser toca la segona via catalana.