opinió
Espera inquieta
El 23-J ha donat un temps d’espera en dates de caducitat. Feijóo farà córrer el temps després de presentar-se a la votació de la setmana vinent en el debat d’investidura. No sortirà elegit president tot i que el PP prometi al PNB els tres aeroports bascos per a Euskadi per aconseguir els vots dels bascos. Continuaran les especulacions i les conspiracions, i al voltant de la segona setmana de novembre provarà la investidura Pedro Sánchez. Tampoc té els vots suficients, i per aconseguir-los li cal haver presentat un projecte de llei d’amnistia del qual a hores d’ara el més calent és a l’aigüera. Bons auguris d’alguns dirigents del PSOE assegurant que està fet. Dubtes d’una part de l’independentisme que vol cobrar per avançat. Dubte per saber si és suficient un decàleg de bones intencions en format document o que el projecte aprovat aparegui en el BOE –avui per avui únic document de credibilitat–, per l’Estat.
Temps d’espera amb caducitat màxima el 14 de gener, data en què s’haurien de repetir les eleccions. El temps corre, i majoritàriament la classe política està més inquieta que mai. Sovint els silencis per evitar ficar la pota són interpretats com a manca de criteri conjunt perquè no es tenen clars els objectius de futur. Aquest fet es generalitzat en la majoria de partits polítics, que fugen tant com poden de la repetició electoral, sabedors que al ciutadà se li està esgotant la paciència i pot canviar de vot o deixar de votar. La repetició electoral podria ser una caixa de sorpreses.
Com a nota positiva, aquesta setmana hi ha certes esperances a favor de la llengua catalana. Un fet que hauria d’estar superat des de fa anys i panys. “D’aquí a poc temps deixaré que pugueu parlar català dins de les vostres cases”, va dir en castellà un ignorant Francisco Franco als anys cinquanta, quan precisament mai es va deixar de parlar el català a les cases catalanes. També ve a la memòria Aznar, que per necessitats aritmètiques parlava el català en la intimitat. Ara, en ple segle XXI, esperem que prosperin les iniciatives a Madrid i a Estrasburg, i que es normalitzi l’ús de la llengua catalana arreu del món.