Convivència a 22.000 milions

La història d’aquests darrers anys, segons la versió PSOE, fixa el 2021 com a primer any del retorn de la convivència a Catalunya. Unionistes i monàrquics diferencien tres períodes des de la mort del dictador Franco. La prodigiosa transició (1975/2008), La segona dècada ominosa (2009/2019) i La recuperació de la convivència (2020/...). El que s’ha mantingut impertèrrit sempre i no ha canviat gens ni mica la tendència és el dèficit fiscal. Sempre amunt! Visquem en el període històric i polític que visquem! La constant és que Espanya és qui esprem i Catalunya és espremuda. Dilluns vàrem saber que en l’exercici 2021 el dèficit fiscal va continuar creixent i ja va ratllar els 22.000 milions d’euros. Poca broma! Perquè 22.000 milions és més de la meitat del pressupost de la Generalitat, aquest que havia crescut tant el 2023 (un 7%) per arribar als 41.000 milions de despesa. Ahir, just l’endemà de saber-se la xifra, surt la CEOE, surt el pregoner dels empresaris espanyols, i ens explica que no vol amnistia i que vol, és clar, la unitat d’Espanya. Justa la fusta! Només faltaria! I crida els grans partits espanyols a parlar i arribar a acords. La mateixa cançó enfadosa de sempre. La gran patronal espanyola, com totes les organitzacions empresarials sectorials espanyoles. Per això aquest diari fa molts anys (encara érem només El Punt, no havíem comprat l’Avui) vàrem deixar l’AEDE. Des dels noranta que anem per lliure i no els trobem a faltar.