Pas endavant històric del català
La llengua catalana va fer ahir un pas endavant en la seva llarga travessia per no ser enterrada per la potència del tsunami castellà, la secular hostilitat d’Espanya i la velocitat de la globalització. Caldrà esperar per saber si és un pas gran, ferm i irreversible, però no hi ha dubte que posar l’oficialitat del català sobre la taula de la Unió Europea i formalitzar-ne l’ús al Congrés dels Diputats espanyol són dos fets rellevants, i tots dos inèdits fins ara, a pesar de la importància històrica i literària de la llengua catalana, la seva dimensió sociològica a Europa i l’estatus legal de cooficialitat que té des del 1978. L’Estat espanyol ha necessitat quaranta-cinc anys per fer un primer gest significatiu a favor del plurilingüisme que pregona la seva Constitució, modificant el reglament del Congrés per normalitzar-hi l’ús de les llengües cooficials. El missatge en aquest sentit és potent, però les resistències també ho són, com van deixar clar ahir els diputats de la dreta i l’extrema dreta espanyols. I, d’altra banda, també és inevitable la constatació que el govern de Pedro Sánchez i la majoria parlamentària que li dona suport han actuat en aquesta qüestió molt més per una necessitat política d’encarrilar la legislatura que per convicció sobre el plurilingüisme de l’Estat espanyol i la defensa dels drets d’aquells que tenen com a llengua pròpia el català, el gallec o l’euskera. Caldrà, per tant, comprovar fins a quin punt aquest pas es consolida i en quina mesura contribueix a naturalitzar dins la societat espanyola el caràcter plurilingüe de l’Estat i l’ús de les diferents llengües que s’hi parlen.
També a Europa caldrà esperar. El ministre d’Exteriors espanyol va defensar la proposta d’inclusió del català, el gallec i l’euskera en el règim lingüístic de la UE, mirant de deixar clara la determinació del govern espanyol en aquest afer i també d’anunciar que no hi havia veto de cap país. En altres paraules, va guanyar temps. Temps per aplanar el camí i deixar ben lligat el sí de tots els estats membres de cara a la votació en les pròximes reunions dels mesos d’octubre i novembre i temps també per progressar en la negociació de la investidura de Pedro Sánchez.