Barri Vell, de fora vingueren...

Alguns afirmen que el Barri Vell de Girona s’ha convertit en un decorat per a visitants que expulsa els veïns de tota la vida. La definició de decorat potser no seria la millor, perquè l’autenticitat del nucli antic és el gran motiu del seu èxit. Res de paper maixé. Al contrari. Història i patrimoni en un estat de conservació excepcional, en què ha desaparegut el gris dels primers anys del franquisme per convertir-se en una amalgama de colors, olors i sons. I a diverses hores del dia. Sí que podríem assimilar el Barri Vell al menjador de casa. Aquell espai que mostrem orgullosos i on ens agrada acollir els visitants. La cara bonica del nostre espai personal. Allà on ens sentim còmodes fent-la petar amb els amics, on organitzem els tecs familiars i trobem la intimitat per a una cita especial. El problema és que potser ens hem posat excessivament hospitalaris, i hem començat a posar llits plegables als racons del menjador, perquè l’experiència sigui més llarga i plaent. Bicicletes estàtiques, per als esportistes. Exquisideses gastronòmiques per als més golafres... De mica en mica hem anat mutant aquell espai personal que tant ens complaïa mostrar, fins a arribar a un punt que ja no ens el sentim tan nostre com abans. Cada vegada és més pensat per als de fora que per als de casa. I arribats a aquest punt, la reflexió és necessària.

És inevitable que el Barri Vell de Girona sigui un pol d’atracció turística. Ho és i ho ha de ser. Però cal buscar la fórmula mixta perquè els de casa se’l continuïn sentint com a propi. I no només hi ha d’haver aquest sentiment de reconèixer el lloc on vius, sinó que s’han de trobar les maneres perquè t’hi puguis quedar. I ara no està passant. Els lloguers s’estan disparant de manera desorbitada i és evident que l’acumulació de pisos turístics és un dels grans detonants. Al Barri Vell i al Mercadal n’hi ha 480 de registrats, una xifra que supera el 15% en aquest sector, i són molts més de la meitat dels que hi ha en el total de la ciutat. El ple ha aprovat un reglament per limitar al 4% el nombre de pisos turístics al global de Girona. Però al Barri Vell se supera amb escreix. Massa? Depèn de per qui. Però els veïns sí que tenen la sensació que de fora vingueren i del menjador els tragueren.