Històric, dimarts?

No acabo de veure que dimarts fos un dia tan històric per a la llengua catalana i el país. Tal com han anat els fets, flairo que l’àvia Neus ens recordaria que gat escaldat fa bé de témer l’aigua tèbia. A Europa, de moment, no hi ha res de res de concret per molt que hàgim sentit el ministre espanyol fer declaracions al nivell del cap de comunicació de la Plataforma per la Llengua. No cal que ens envalentim! El just i prou. Són paraules, paraules i paraules. De fet, la primera ens l’hem menjada amb patates. Se l’han menjat els espanyols, que no n’han sabut més, i, de repicó, ens l’hem menjat nosaltres, que estàvem abonats al mateix menú. Haurem d’esperar una nova sessió, que diuen que serà el 24 d’octubre. Per aquell moment Sánchez ja sumarà un mes més a la presidència del govern d’Espanya i a la presidència de torn de la UE i a la nova mesa del Congrés dels Diputats. Ell sempre hi guanya. Per totes bandes. Els catalans haurem d’aguantar, mentrestant, una nova tempesta amb llampecs dels bascos i trons dels gallecs, que és el que en vàrem treure dimarts, en ferm, d’Europa. D’altra banda, l’espectacle de Madrid és molt probable, per més que hi friséssim, que sigui només un parèntesi, un parèntesi molt breu, que ja veurem el que triga a trontollar així que se’ls hagin de caragolar quatre visos de la negociació. És possible que amb el pas dels dies vegem dimarts més com una pena que com un dia històric.