Els subsidis del petroli
A banda de plaques o energia eòlica, calen canvis estructurals de tot el sistema energètic que ens sustenta
El 24 d’agost d’aquest any es va publicar un interessant article al diari britànic The Guardian sobre un estudi realitzat pel Fons Monetari Internacional que conclou que acabar amb les subvencions als combustibles fòssils seria una peça clau per restringir l’escalfament global per sota dels 2 graus centígrads. L’any 2022 els subsidis totals per al petroli, el gas i el carbó foren de 7.000 milions de dòlars, que equival al 7% del PIB mundial i gairebé el doble del que el món inverteix en educació. Segons segueix explicant l’article, les nacions del G20, que causen el 80% de les emissions mundials de carboni, es van comprometre a eliminar els subsidis “ineficients” als combustibles fòssils el 2009. No obstant això, durant el 2022 el G20 va assolir el rècord en subvencions als combustibles fòssils. L’anàlisi calcula que acabar amb els subsidis als combustibles fòssils reduiria les emissions un 34% el 2030 en comparació amb els nivells del 2019, cosa que representa una gran part de la retallada del 43% necessària per tenir una bona oportunitat de mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5ºC.
Amb aquest article es fa evident que la lluita pel canvi climàtic no passa exclusivament per la instal·lació de plaques fotovoltaiques o aerogeneradors, sinó que a més ha d’haver-hi canvis estructurals de fons de tot el sistema energètic que ens sustenta. Aquest article m’ha fet pensar i alhora em reafirma que seríem molt poc intel·ligents si permetem la instal·lació de macroprojectes renovables en espais d’alt valor ecològic i amb un fort component en biodiversitat. Hipotecar patrimoni natural, que també està en fase d’emergència, per poder mitigar el canvi climàtic és un error, n’estic plenament convençuda. Això no vol dir que no calguin projectes renovables, però cal omplir tots els espais urbanitzats i degradats abans d’hipotecar més territori. La petjada humana ja és prou elevada per permetre’ns seguir destruint-lo. El canvi climàtic és una derivada molt complexa que necessita polítiques molt transversals i les mesures que ens permeten aturar la despesa i l’ús energètic és primordial i l’anàlisi citada en aquest article segur que és un bon camí.
