El voraviu
Dinosaure i via d’extinció
El corseca que la minoria el sobrevisqui quan la biologia l’extingeixi a ell
Dels tres grans dinosaures que a la tornada d’estiu han tret el cap i la mala bava a primera línia de la política, trobo que el que més hi ha adaptat la seva fesomia és Aznar. Sense bigoti i enfocat en primer i primeríssim pla, es confon força amb el tiranosaure rex de la saga Jurassic Park. Diria que amb boca tancada millora, fins i tot, la sensació de por i basarda que genera la criatura de Spielberg. Avui dia no es porta, i a més a més és molt mal vist, ficar-se amb les característiques físiques (siguin envejables o siguin poc apreciades) dels personatges públics. Quan manaven els dinosaures que ara han reaparegut era just al contrari. Tota característica física accentuada era susceptible de burla, acudit de mal gust i ridiculització petanera. Trobo que als dinosaures de la política se’ls ha de tractar amb les convencions del llenguatge del seu temps veient, sobretot, que es comporten com a tals. Va haver-hi una època en què de personatges com Aznar, Felipe i Guerra se’n deia “gerros xinesos” i ells mateixos es tractaven com a tals. Fan aportacions tan brillants com ara que els independentistes catalans són “una minoria en vies d’extinció”, que al mínim a què et transporta és a l’afirmació de l’àvia Neus que cap geperut es veu el gep. La realitat és que a aquests dinosaures de la política només els temps biològics els separen de l’extinció, i els corseca saber que els arribarà i que els sobreviuran les minories que han provat d’extingir. Feu-vos fotre!
