El silenci

El silenci, sovint oblidat o subestimat, és un regal que sovint passem per alt en el nostre dia a dia. El silenci transformador és molt més que l’absència de so: és un estat on s’activa la pau interior de manera fonda i significativa. Al cor del silenci, les paraules perden el seu poder i ens podem comunicar de maneres més genuïnes. En l’absència de paraules, s’expressen emocions intenses i franques. El silenci és un gran remei contra l’ansietat, i es pot considerar un art en ell mateix. Mentre que la majoria de les formes d’expressió artística involucren sons, colors i moviment, el silenci té la capacitat única de provocar reflexions sense necessitat de llenguatge verbal. L’art del silenci implica, doncs, un control conscient sobre l’absència de soroll, tant extern com intern, i una porta d’accés a l’exploració de nous nivells de consciència. Les pauses estratègiques i els moments de quietud allargassada són utilitzats per artistes i directors amb l’objectiu de generar tensió, anticipació i emoció a les seves obres. És llavors quan s’agusen els sentits i es crea una atmosfera única capaç de submergir l’espectador o l’oient en una vivència sensorial incomparable. El silenci és molt important per a un artista perquè la creació comença amb el pensament i amb idees; i el pensament –si tot va bé dins del cervellet– és silenciós. Que li preguntin al compositor avantguardista John Cage pel seu 4,33, que va desafiar i ressignificar el silenci i es va adonar que era impossible, perquè sempre hi ha quelcom que sona, fins i tot en una peça de tres actes que sembla no sonar.